Llançat amb èxit el primer nanosatèl·lit català, dissenyat per la UPC, amb tres experiments a bord

El 15 d’agost a les 19:40 h CEST ha tingut lloc, des de la base xinesa de Jiuquan, el llançament d’un coet LM-2D que ha posat en òrbita, a uns 500 km d’altitud, tres mini satèl·lits. Un d’ells és el ³Cat-2 (CubeCat-2), el primer nanosatèl·lit català que es posa en òrbita a l’espai, el qual començarà a realitzar diversos assaigs científics per a l’ús dels senyals de navegació (GPS, Galileo,...) per a observació de la terra. L'aparell ha estat construït pel Grup de Teledetecció delDepartament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del NanoSat Lab de la UPC. Aquest laboratori és una iniciativa de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), amb el suport de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i té una triple vocació: científica, educativa i de servei, ja que, a diferència d’altres laboratoris en aquest àmbit, ofereix a empreses i institucions la possibilitat de qualificar els components que es volen enviar a l’espai.

Els satèl·lits en miniatura, especialment els del tipus Cubesat, són sistemes de petit volum d’uns 10 centímetres de costat, que pesen entre 1 i 10 kg, però amb les mateixes funcionalitats que un satèl·lit convencional. En aquest sentit, l’investigador Adriano Camps, un dels directors del NanoSat Lab i responsable del ³Cat-2, comenta que aquests aparells permeten "provar coses a l’espai que no ha provat mai ningú abans, com ara posar en òrbita càrregues útils per fer experiments científics o per analitzar el comportament d’un material o d’una tecnologia”. Aquestes càrregues útils es poden definir, per tant, com a “demostradors tecnològics” o com a “petites missions científiques”. Una part d’aquesta tecnologia existeix al mercat i té un ús tan quotidià com els xips o els transmissors receptors de comunicacions sense fil dels telèfons mòbils. 

Concebut per funcionar com una constel·lació de satèl·lits, el ³Cat-2 es fruit de més de cinc anys de feina, tot i que els primers conceptes daten de 2003. Amb uns set quilograms de pes i unes mides superiors a un foli (uns 24,4 x 34,5 cm i 10 cm d’alçada), el projecte 3Cat-2 ha disposat d’uns set cents cinquanta mil euros per demostrar la viabilitat des de l’espai d’aquestes noves tècniques i tecnologies que pretenen fer servir els senyals emesos pels satèl·lits dels sistemes de navegació global per a observació de la terra. Concretament, la càrrega útil principal és el reflectòmetre PYCARO (P(Y) & C/A ReflectOmeter), que està dissenyat per comparar un senyal directe procedent de sistemes de navegació per satèl·lit (o GNSS en anglès) com ara GPS, Glonass, Galileo o Beidou, amb el mateix senyal que s’ha reflectit a la Terra. Per tant, PYCARO funciona com el que s’anomena un radar biestàtic, és a dir, sense emetre senyal, només captant-ne els que emeten altres sistemes. Mitjançant aquest tècnica que es coneix com a GNSS-R, es podran obtenir dades d'altimetria oceànica, de l'estat del mar, o de la humitat del terreny, entre d’altres aplicacions. 

Entre les càrregues que transporta el ³Cat-2 , es troba també el seguidor estelar (star tracker) Mirabilis, desenvolupat igualment pel Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i un magnetòmetre experimental, desenvolupat pel grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències Espacials (ICE), un centre conjunt de l’IEEC i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per al futur observatori espacial d'ones gravitacionals e-LISA de l’Agència Espacial Europea (ESA), de la missió LISA Pathfinder. Mitjançant aquesta col·laboració, el³Cat-2servirà, a més, de camp de proves en òrbita d’un instrument dissenyat per una futura missió de l’ESA. A més, ³Cat-2 farà servir per primera vegada a l’espai el FAPEC, un potent compressor de dades desenvolupat per l’empresa DAPCOM, un spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Barcelona.